La Fundació ACA acollirà dissabte, 5 de setembre de 2026, a les 19:00 h, la presentació de tres nous poemaris: Com un morter d’àgata, d’Àngel Terrón; El Carnaval, d’Abilio Estévez; i Formas posibles de la oportunidad, de Carlos Jover. L’acte està organitzat per la Fundació ACA i els segells editorials Ensiola i Bàsics, i tendrà lloc a la seu de la fundació, a Búger.
Els tres llibres comparteixen un mateix origen: neixen a partir dels quaderns de pintura i dels dibuixos de viatge del pintor mallorquí Vicenç Ochoa, que posa la seva mirada plàstica al servei de la paraula poètica. Les pintures d’Ochoa il·lustren Com un morter d’àgata i El Carnaval, mentre que els seus dibuixos de viatge acompanyen Formas posibles de la oportunidad. El resultat és un projecte conjunt en què poesia i pintura dialoguen i es retroalimenten. De fet, la relació d’Ochoa amb Jover i Estévez ve de lluny: el pintor ja havia publicat amb ells els llibres fotogràfics D-ISLA A-ISLA (amb textos de Carlos Jover i Marcos A. Díaz Sosa) i MULATA DE FUEGO (amb textos d’Abilio Estévez i del mateix artista).
La presentació reunirà els tres autors i permetrà al públic conèixer de primera mà el procés de creació que ha donat lloc a aquests tres poemaris, així com la relació entre la seva escriptura i l’obra pictòrica de Vicenç Ochoa.
Àngel Terrón — Com un morter d’àgata
Àngel Terrón (Palma, 1953) és doctor en Ciències Químiques i fou catedràtic de Química Inorgànica. Va editar la revista de poesia Blanc d’ou (1977-78) i va codirigir la col·lecció de poesia Tafal entre 1977 i 1982, així com la revista cultural universitària Poetry&Sons. Ha col·laborat com a lector per a la col·lecció Balanguera i ha dirigit, amb Jaume Pomar, la col·lecció La Sínia del Tall. El 1986 va rebre el Premi Josep M. López-Picó, el 2015 el Premi Cadaqués a Quima Jaume per tota la seva obra i el 2022 el Premi Pare Colom. Entre els seus llibres publicats hi ha Iniciació a la Química (E. Tefal, 1977), Noema (La Musa Decapitada, 1977), Llibre del Mercuri (Llibres del Mall, 1982), Ternari (Llibres del Mall, 1986), De Bell nou (Eumo, 1993), Al·lotropies (Poesia de paper, UIB, 1996), Geometria Descriptiva (Proa, 1999), Son nets (E. Moll, 2004), À mon seul désir (El Tall, 2007), Art breu (E. del Salobre, 2008), Els noms del cervell (Ensiola, 2014), Draft Art (Edicions 6A, 2015) i El jardí de les Mèrleres (Lleonard Muntaner editor, 2022). Amb Com un morter d’àgata continua aquest diàleg entre ciències i lletres, ara acompanyat per les pintures de Vicenç Ochoa.
Abilio Estévez — El Carnaval
Abilio Estévez (l’Havana, 1954) es va llicenciar en Llengua i Literatura Hispàniques a la Universitat de l’Havana, on va cursar postgraus de filosofia. És autor de novel·les unànimement aclamades per la crítica i traduïdes a més de vuit idiomes, com Tuyo es el reino —guardonada amb el Premi de la Crítica Cubana 1999 i, a França, amb el Premi al Millor Llibre Estranger 2000—, Los palacios distantes —seleccionada per La Vanguardia com a Llibre de l’Any el 2004—, El navegante dormido, El bailarín ruso de Montecarlo, El año del calipso i Archipiélagos, totes publicades per Tusquets Editores. També és autor del llibre de contes El horizonte y otros regresos, d’Inventario secreto de La Habana i de Manual de tentaciones —Premi Luis Cernuda (Sevilla, 1986) i Premi de la Crítica Cubana (1987)—. Com a autor teatral té fins avui nou peces representades en diversos escenaris del món; amb La noche va obtenir el premi Tirso de Molina de 1994, atorgat per l’Institut de Cooperació Iberoamericana. Els seus monòlegs teatrals Ceremonias para actores desesperados també han estat publicats per Tusquets Editores. Ha publicat assaigs a l’editorial Folium (San Juan, Puerto Rico), a Sloper (Palma) i a Ediciones Furtivas (Miami). Ha estat saludat com «un dels millors narradors llatinoamericans de l’hora present» (Miguel García-Posada, ABC), «el nostre particular Proust caribeny» (Antonio Baños, Qué Leer) i «l’escriptor cubà més interessant del nostre temps» (Jordi Llavina, La Vanguardia). El seu darrer llibre és la col·lecció de contes Cómo conocí al sembrador de árboles. Resideix a Espanya des de fa més de vint anys; viu a Palma, Mallorca. Amb El Carnaval s’endinsa en el gènere poètic, també en diàleg amb les pintures de Vicenç Ochoa.
Carlos Jover — Formas posibles de la oportunidad
Carlos Jover (Palma, 1959) ha publicat els poemaris Sangre a versos (Sloper, 2011), Viento de cola (Sloper, 2021), Estado de excepción permanente (Ediciones Rilke, 2021) i Las piedras de Georgia (Vitruvio, 2026); la novel·la El espíritu de cristal (Sloper, 2010); els llibres de relats Durmiendo en Gotham (Sloper, 2012), Agujeros negros (Sloper, 2022) i Incursiones en territorio hostil (Ediciones Rilke, 2023); i el volum de prosa poètica Bajo las sábanas (Los Papeles de Brighton, 2014). Com a crític i comissari d’art, a més de col·laborar en diversos mitjans de comunicació durant anys i de participar en nombrosos textos de catàlegs, ha publicat diversos volums d’assaig al voltant de figures de l’art contemporani. El seu nou poemari, Formas posibles de la oportunidad, es construeix a partir dels dibuixos de viatge de Vicenç Ochoa, en una obra que torna a unir literatura i arts plàstiques.
Vicenç Ochoa, el fil pictòric del projecte
Vicenç Ochoa neix a Alcúdia (Mallorca) el 1963. És artista multidisciplinari i activista cultural: la pintura i la fotografia són les dues disciplines a què recorre habitualment per desenvolupar el seu discurs plàstic, encara que també fa incursions regulars en la ceràmica i el disseny de llibres, catàlegs i cartelleria. En el seu ampli espectre d’activitat artística i creativa ha arribat a assumir la direcció artística i escenogràfica de diverses posades en escena per a diferents teatres i espais. El seu treball s’ha desenvolupat durant 11 anys entre Mallorca i l’Havana, amb posteriors estades sistemàtiques a Tarifa i l’illa de Formentera. Durant sis anys (2004-2009) es va responsabilitzar de la gestió de la Sala d’Exposicions de Can Fondo, a Alcúdia. Entre els catàlegs i llibres publicats al llarg de la seva trajectòria destaquen dos llibres de fotografia dedicats a Cuba, testimoni de la seva llarga relació amb l’illa: D-ISLA A-ISLA, amb textos de Carlos Jover i Marcos A. Díaz Sosa, i MULATA DE FUEGO, amb textos d’Abilio Estévez i del mateix artista. I, l’abril de 2025, es va publicar una cuidada edició del poemari Esferes blaves, en un maridatge entre dues disciplines germanes, juntament amb el poeta Antoni Gost. La seva obra s’ha mostrat en galeries i espais expositius de ciutats com València, Múrcia, Sant Sebastià, Pollença, Toulouse, l’Havana, sa Pobla, Madrid, Amsterdam, Marbella, Conca, Santander, Saragossa, Eivissa, Gant, Alcúdia, Manchester, Barcelona i Formentera, entre d’altres. Vinculat des de fa anys als cercles literaris de les illes, la seva fotografia, la seva pintura i els seus quaderns de dibuix de viatge són el fil que uneix els tres poemaris que es presenten a Búger.
