Manel Ribera (1974): Llibre Vermeill de Montserrat (2014) / 7’

Nova versió (*Estrena absoluta per encàrrec del festival)

Stella Splendens, per a viola i piano

Imperayritz

De La Ciutat Joyosa, per a violí i violoncel Splendens

Ceptigera/Laudamus Virginem, per a viola i piano

El Llibre Vermell de Montserrat (s.XIV), especialment les tres cançons triades, arriben a les meves mans com una mena de contrafactum, i em donen ales per pensar que potser també puc adoptar-les, encara que no soc devot (i encara menys religiós), les meves “versions” d’aquestes representen les meves pròpies pregàries per al meu fill, així com una ofrena a les meves creences, creades amb el meu propi pensament, basades en la meva experiència (si és que la individualització del pensament realment existeix)…

Segons Aristòtil, la vida contemplativa és la que ens porta a la saviesa i és la que més ens acosta espiritualment. Malgrat la diversificació, generalitat i confusió que coexisteixen implícites en la “vida contemplativa”, en el meu món quotidià, el fet de contemplar un nadó (a més de ser una font de goig i gaudi) implica una gran font d’inspiració per al gest musical, tal com són els nens que, de vegades riuen, de vegades ploren, de cop mengen alguna cosa molt ràpid, després fixen la mirada en qualsevol punt durant molt de temps (la seva vida contemplativa ja es manifesta). Sí, tot pot durar tant molt com poc.