Concert homenatge a Harry Sparnaay

Concert homenatge a Harry Sparnaay, el major intèrpret i precursor del clarinet baix en la seva dimensió d’instrument solista Clarinet baix, orgue i electrònica. A càrrec de Silvia Castillo, orgue. I Víctor de la Rosa, clarinet baix

Programa:

Matthias Kadar Levent, per a clarinet baix i orgue

Piotr Grella Lachrymae, per a clarinet baix i orgue

Isang Yun Monolog, per a clarinet baix i orgue

Roderik de Man Amb tota l’ànima, per a clarinet baix i orgue

György Ligeti Etude 1 “Harmonie”, per a orgue sol

Wayne Siegel Jackdaw, per a clarinet baix i electrònica

María Eugenia Luc Zephyrus, per a clarinet baix, orgue i electrònica

Homenatge a Harry Sparnaay

Va ser un clarinetista baix holandès de renom mundial, considerat un dels millors clarinetistes baixos contemporanis del seu temps. Va exercir un paper important en el desenvolupament de la música contemporània per a aquest instrument, treballant en estreta col·laboració amb compositors com Luciano Berio, György Ligeti, Karlheinz Stockhausen i Iannis Xenakis.

Sparnaay va ser un músic notablement expressiu i versàtil, capaç d’explorar una àmplia gamma de sons i extenses tècniques en el seu instrument. Va exercir un paper clau en l’expansió de la paleta sònica del clarinet baix, utilitzant tècniques d’interpretació innovadores per crear sons nous i captivadors.

Més enllà de les seves actuacions com clarinetista baix, Harry Sparnaay també va ser un mestre inspirador i dedicat, havent ensenyat en el conservatori d’Amsterdam durant més de 30 anys. Molts clarinetistes baixos de renom van estudiar amb ell, i la seva influència continua sentint-se en la música contemporània per a clarinet baix en l’actualitat.

En resum, Harry Sparnaay va ser un músic excepcional, pioner de la música contemporània per a clarinet baix i un mestre inspirador que va deixar la seva petjada en la música del nostre temps. La seva contribució a l’evolució d’aquest bell instrument, continuarà sent un llegat durador per a les generacions venidores.

Jean-Pierre Dupuy director artístic

Homenatge de la seva esposa l’organista Silvia Castillo

Harry Sparnaay va ser un músic excepcional reconegut mundialment. Li han escrit més de 500 obres i va rebre els més importants premis internacionals en l’àmbit musical. Va portar el clarinet baix, que era un instrument d’orquestra, a la categoria d’instrument solista. També va ser un docent lliurat completament als seus alumnes.

Va escriure un llibre sobre la seva vida i l’instrument, EL CLARINET BAIX, UNA HISTÒRIA PERSONAL, traduït a 3 idiomes, un llegat per a les pròximes generacions. Estant junts tants anys, vaig aprendre i vaig comprendre com n’és de complexe i, al seu torn, atrapant que és la música contemporània. Com a organista havia tocat obres del segle XX, però mai de compositors vius. I després de treballar directament amb alguns d’ells, puc dir que és una experiència fascinant i molt enriquidora.

Quan vàrem fundar el DUO LEVENT, (clarinet baix i òrgan) va ser un complet desafiament, ja que no hi havia obres escrites per a aquesta combinació i, al cap d’uns anys, teníem més de 40 obres escrites per a nosaltres, de compositors de tot el món.

Agraeixo a Jean Pierre Dupuy, pianista que formava duo amb Harry, i a la Fundació Musical ACA de Mallorca, que es brindi aquest homenatge en aquest festival privilegiat de “Encontre de Compositors”.

Silvia Castillo

Homenatge del seu alumne Víctor de la Rosa

Víctor de la Rosa, un dels seus últims alumnes però alhora a qui Harry va decidir fer hereu el seu catàleg d’obres escrites, juntament amb Sílvia Castillo, protagonitzen aquest homenatge amb un compendi de les obres més rellevants, tant per a la formació de duo, com sol i amb mitjans electrònics.

Per a Víctor de la Rosa, Harry va ser una inspiració profunda a nivell musical i personal. Amb les seves pròpies paraules, “Harry em va introduir a la música contemporània de manera orgànica i natural, amb aquesta forma fresca i divertida que sempre contagiava. Rèiem molt, ho recordo des de la nostra primera trobada. Connectem molt bé com a alumne-professor des del principi. Encara que va ser un professor tremendament exigent, em va transmetre en tot moment la passió amb la qual necessites abordar aquest repertori desafiador, el tractar als compositors i el lliurament i la creativitat que necessites com a intèrpret. Teníem converses llargues…D’alguna manera també va ser com un pare, potser perquè tenia just la mateixa edat que el meu propi…Quan, ja estant malalt, va decidir llegar-me el seu arxiu de partitures. No em podia creure que realment confiés tant en mi. Sempre el recordaré i li ho agrairé”.

Víctor de la Rosa