El núvol torna,
que és setembre.

Les rimes emmagreixen
sota el llombrígol;
del meu ventre sec
només regalimen
baves de llimacs eixuts.

Bec el gris del cel i
se m’escorre pel pit buit,
empastifat de l’última síndria
de l’estiu.

A la nevera,
quatre figues cristianes, una birra.

Bereneta de reina mora per despedir-te.