17è Solstici d’Estiu 2021

Pròleg perquè

Per què els joves escullen la poesia com a forma per expressar-se? Per què reciten de memòria versos en veu baixa? Per què n’ensenyam tan poc i tan malament a l’escola? Potser aquella màxima que la poesia és complicada i avorrida no sigui més que una fal·làcia que amaga la censura. I la por a la Llibertat.

Visca la poesia i visca la llibertat! Així clou sempre les salutacions del Solstici d’Estiu —i altres actes— el coordinador de l’Aula de Poesia, Antoni Gost Curro, impulsor entusiasta dels joves emprenedors de la paraula en els seus assajos de lucidesa. Fa vint-i-cinc anys que A. Gost persisteix amb aquesta convicció i confiança en la gran potencialitat dels joves.

Vist amb perspectiva, aquesta confiança ha tengut els seus fruits. Des de 1997 fins aquest 2021, són desset les edicions del Solstici, que han servit de baula —més gran o més petita— per al creixement de més de setanta rapsodes joves que s’han registrat en aquest camí solsticier. És un privilegi i un orgull per a la Fundació que en aquestes desset edicions haguem tengut l’oportunitat de participar humilment un trosset camí de cadascun dels poetes que ens han acompanyat -i que formen part d’una col·lecció digitalitzada, veu i tot-. Moltes veus persisteixen en l’ús de la poètica i han fet i marcat camins a aquest present distòpic: Pau Vadell, Laia Martínez, Manel Marí, Mireia Calafell, Sebastià Bennàssar, Glòria Julià, Isabel Garcia Canet, Max Besora, Vicent Almeda, Maria Teresa Ferrer, Sebastià Sansó, Tomeu Payeras, Eduard Marco, Fani Tur, Eduard Escoffet, Clara Fontanet, Miquel Horrach, Jaume Galmés, Maume Munar, Edgar Alemany, Àngels Gregori, Miquel Perelló, Jamie Preto, Meritxell Cucurella…

Enguany, desset Solsticis i vint-i-quatre anys després, persevera l’atreviment i la postulació dels joves amb embranzida: Max Codinach, Maria Daben, Bartomeu Crespí, Nesma Rogelio, Jaume Cladera i Lucía González. Amb l’art il·lustratiu de Margalida Fiol i, fotogràfic, de Pilar Gost. Amb un homenatge degut al mestre poeta Joan Margarit. I un altre a Rafel Socias, poeta enginyer.
Despullar-se en públic. Amagar a crits les entranyes. Escopir vísceres. Accentuar la in-divi-dual-itat.

Rosegar contradiccions. Patir el plaer creatiu a deshores. Escriure per saber. Blocs de formigó a cada dit cerquen d’hom la veritat; l’angoixa d’un mot extraviat. Tortures una metàfora. Fas una divagació tàntrica.

Que el públic es disposi entorn del micròfon. La funció està a punt de començar.

Miquel Àngel Tortell Frontera
Secretari de la Fundació Musical ACA
i membre de l’Aula Poètica