SESSIÓ ELECTROACÚSTICA AMB DOS CONCERTS

Primera de les dues sessions de concerts electroacústics, amb un primer concert dedicat a compositors relacionats directament amb la Fundació i també amb Mallorca. I un segon, monogràfic, en aquesta ocasió, Adrian Moore.

TERRITORI ACA

19:30 h

Biel Oliver (1968) El Paraíso Final, Pequeño desnudo de brujas; i No le Quites el queso al Mongol. (Remix 2025) [12:00, stereo]

Txema Gonzàlez (1977). Molí (2025) [10:00, stereo]. Estrena absoluta

Antoni Caimari (sa Pobla, 1943-2021) Viatge a Albopàs (1990 ) [31:57, stereo]

CYCLE SOULIGNEMENT

21:00 h

Adrian Moore

wt_ceramics (2024) [7’35”, stereo]

wt_birds (2024) [7’06”, stereo]

Voices in the Dark (2023) [5’25”, stereo]

wt_voices2 (2024) [5’37”, stereo]

wt_glass (2024) [3’27”, stereo]

wt_metals (2024) [10’12”, stereo]

wt=working title

i per fer una mica d’història…

Junky (1996)

Les obres de Territori ACA

EL PARAÍSO FINAL, PEQUEÑO DESNUDO DE BRUJAS I NO LE QUITES EL QUESO AL MONGOL (REMIX 2025) (Biel Oliver Valens)

És una suite que recull tres peces antigues del catàleg del compositor Biel Oliver Valens seleccionades per la curadoria dels concerts electroacústics d’ACA. No le quites el quesito al mongol i Paraíso Final procedeixen de la cassette Catequesis Nuclear (1984), i es caracteritzen per l’ús d’estiraments de pitch i efectes de delay (Boss DD3) aplicats a la veu, en una recerca d’intimitat i foscor. La tercera peça, Pequeño desnudo de brujas, forma part de la cassette Firmamento Amandis (1993), i va ser creada amb un sampler Ensoniq EPS+, utilitzant bucles de música clàssica i capes de sintetitzador per generar ambients caòtics marcats també per la tristesa i el recolliment. Aquest remix 2025 uneix materials de dues dècades diferents en una única proposta que manté viu l’esperit experimental i emocional que travessa tota la seva obra.

MOLÍ (2025)

(Txema González de Lozoyo)

És una composició creada durant l’estiu del 2025 a partir d’enregistraments de camp realitzats al Molí de Son Morey de S’Aranjassa (Palma) durant l’hivern del 2021. Entre turons de dunes fòssils, un molí aiguader desseca el prat i dibuixa un paisatge nou. Terra roturada, filla d’albufera, d’estanys, basses i un ullal. Prats de Son Sunyer, Son Sant Joan i Sant Jordi, no temeu ara ja cap plena ni deixau guaitar cap pantà. No freturau de sínia ni de pou de trespèl. Qui sap com enyorareu tot el que heu desaiguat de la Bassa d’en Vidrier, l’Estany Blanc i l’Estany Negre, el Botxar i l’Ullal de Son Mir, tots ja de tènue memòria toponímica. Una escala de caragol puja cap al cel i domina la planura de l’envelador estant. Ara, el vent solca amb el ramell d’una torre esvelta de coa juganera el ventre d’aquest prat, de trespèl amunt. I el molí bé xucla les venes d’aquest sòl amb la cadència de l’oratge i exposa una terra ben llacorosa, horta de la badia de Palma. L’aigua hipnòtica borbolla a glopades dins el safareig amb l’impuls de les tiges, i sainarà de nou sobre el camp que mai s’assacia. Hom n’evoca el so per condormir-se, ara que comença a fer-se tard. Miquel Àngel Tortell.

VIATGE A ALBOPÀS (1990)

(Antoni Caimari)

Albopàs és un univers imaginari creat pel prestigiós dramaturg i cronista oficial de sa Pobla, Alexandre Ballester, que hi reflectia el poble de sa Pobla (Albopàs és el seu anagrama toponímic): “Entre la Zona Neurotrònica d’Antares i la Zona d’Influència d’Andròmeda s’hi troba la Regió Autònoma d’Albopàs. És un país màgic i encantat enmig del mar del Sur-conscient a meitat de camí de les costes d’Ítaca”.

Amb Ballester, Caimari va tenir una relació molt propera en aquell univers de creadors poblers (Tano Pomar, Antoni Gost, Antoni Torrens, Ferran Pizà, Jordi Soler) que maldava per bastir espais per a la llibertat i l’humanisme.

L’obra va ser realitzada com acompanyament sonor de l’exposició del pintor Tomeu Payeras (Tomeu Lamo) a la Galeria 3 d’Oros. És fruit, doncs, del trànsit continu de Caimari, sempre en comunió amb les altres disciplines artístiques, especialment la poesia, la pintura i l’escultura, a les quals aspirava a dotar del seu propi entorn sonor.

La peça s’estructura en nou seccions: (1) Ones curtes a la recerca d’Albopàs, (2) Welcome to Albopàs, (3) La civilització del progrés, (4) Contaminació industrial: influència sobre l’organisme, (5) Respostes telúriques, (6) Després del desastre, (7) Intent de recuperació cultural, (8) Retorn a la Galàxia, (9)Altre cop a la Mediterrània. Val a dir que Antoni Caimari mai va posar Opus (Op.) a cap obra seva, sinó que per ell eren un Esbós (Eb.), perquè considerava la seva obra pròpia com un element viu i en constant mutació, mai definitiu. Una mostra en seria la quantitat d’enregistraments diferents de la seva obra més obsessiva: “Música blanca”, de la qual n’hi ha desenes de còpies i només una definitiva (potser no del tot). Viatge a Albopàs correspon a l’Eb. 208.

Les obres de Cycle de Soulignement

Adrian Moore

Cycle soulignement és una suite de peces electroacústiques del compositor Adrian Moore. En paraules d’ell mateix:

“Són peces centrades en fonts sonores úniques (o, el que és el mateix, en tipologies sonores). Durant el procés de treball, cinc d’elles posseien títols provisionals (wt, working title) en base a les fonts sonores enregistrades a la natura, o a l’estudi. Rarament escric un nom d’arxiu amb espais, així que estic molt acostumat a fer servir guions baixos entre paraules (snae_case), guions mitjans, i a unir paraules sense deixar cap espai (camelCase). El guió baix, per a mí, és una manera d’ajuntar paraules, indicar una jerarquia i donar èmfaasi a la paraula mateixa. Per això, els títols de cinc d’aquestes peces són ‘wt_primarySoundSource’. Un guió baix al principi també em recorda a la programació informàtica, que m’interessa moltíssim (encara que tot just n’estic aprenent), especialment quan genera sons interessants!

M’apassiona molt l’ofici de la música electroacústica; entendre com es fa la música a través de l’escolta compartida, les eines compartides i la discussió oberta. Encara hi ha espai per a l’artista. La meva pràctica és molt similar a la d’altres; les meves eines són d’ús comú. Però el meu treball és meu, no es tracta simplement d’“un conjunt de peces electroacústiques més”. Parlo de la idea de l’artesà electroacústic en un article que vaig publicar a soundingfuture.com.

Les peces amb guió baix es basen en fonts sonores explícites que són tractades i desenvolupades amb el mateix conjunt d’eines: USSStoolskit, una sèrie de patches fet amb Pure Data. Tracto de que, a cada peça, les eines —molta granulació sonora, molta mescla— s’utilitzin de manera sinèrgica amb els sons que escolto i que, en crear aquestes peces amb les mateixes eines, puguem comprometre’ns críticament amb les eines i els sons, i amb les diferències d’una peça a l’altra.

Les peces amb guió baix i Voices in the Dark poden ser interpretades per separat o tenint en compte la mida del got de vi utilitzat. La obra va ser realitzada el 2024 a l’estudi com una suite composta per qualsevol nombre d’obres del conjunt. Una peça curta del compositor i una de llarga, per exemple, poden permetre comparar tècniques, formes i fonts sonores.

wt_ceramics, wt_metals i wt_birds van començar amb sessions d’enregistrament molt productives. Gràcies a Mario Cáceres per la seva ajuda enregistrant una gran test de ceràmica, un xiulet d’ocell i làmines metàl·liques.

wt_ceramics (2024) [7’35”, estèreo]

Els sons provenen d’un test de ceràmica que va ser tocat de moltes maneres diferents durant l’enregistrament a l’estudi. També es va fer sonar a l’exterior, amb context ambiental afegit. Es van utilitzar tècniques de granulació i filtratge per explorar més a fons els soons. Té una forma suau amb alguns matisos foscos. Va ser realitzada el 2024 a l’estudi del compositor.

wt_birds (2024) [7’06”]

Un bosc imaginari amb sons ambientals i un xiulet d’ocell. És un recurs molt comú contrastar allò real amb alguna cosa falsa o sintetitzada per tal de construir una situació irreal mitjançant la manipulació sonora. L’obra va ser realitzada el 2024 a l’estudi del compositor.

Voices in the Dark (2023) [5’25”, estèreo]

Agrupa sons que busquen una veu, que intenten esdevenir. A vegades barregem sons com si donéssim agència a alguna cosa que intenta parlar-nos. Voices in the dark — veus en la foscor, va ser realitzada el 2023 a l’estudi del compositor i es va estrenar el 9 d’octubre de 2023 a San Cristóbal de La Laguna, Tenerife, i es va repetir el 12 d’octubre de 2023 a Las Palmas de Gran Canaria. Gràcies a Carlos G. Bolaños per convidar-me a oferir dos concerts com a part del Festival Contemporáneo del Festival Internacional de Música de Canariass 2023.

wt_voices2 (2024) [5’37”, estèreo]

Una companya de Voices in the Dark, potser amb un estil més textual. Va ser realitzada el 2024 a l’estudi del compositor.

wt_glass (2024) [3’27”, estèreo]

Una sessió de fregar vidres, que a ben segur trencaria amb totes les ‘Normes de salut i Higiene’ , va donar lloc a sons tan difícils de treballar com els de retolador de pissarra blanca que vaig enregistrar l’any 1995-1996 per a Study in Ink. Les alçades eren força “febles”; els sons més sorollosos no es van transformar tant com volia. No obstant això, aquests últims van resultar força sorprenents al pressionar fort sobre la vora del got, tenint en compte la mida del got de vi utilitzat. La obra va ser realitzada el 2024 a l’estudi del compositor.

wt_metals (2024) [10’12”, estèreo]

Es van emprar dues làmines metàl·liques (que es fregaven, es rascaven i es doblegaven) i després els sons resultants es van manipular. Potser els punts on la manipulació és més evident es troben cap al darrer terç de la peça, on apareix quelcom “regular”. Gairebé sembla que algú toqui la làmina amb baquetes com si fos un plat. Rascant la làmina metàl·lica van sorgir unes ressonàncies agradables, sovint inharmòniques, que moltes vegades era millor no tractar excepte per a edició, equalització i mescla. Va ser realitzada el 2024 a l’estudi del compositor.

Junky (1996) [12’13”, estèreo]

Junky és “ambient electroacústic”. Les poques fonts sonores recognoscibles van ser ràpidament processades per formar motius rítmics i melòdics en estructures harmòniques simples. L’obra té tres seccions principals —A (lenta), B (ràpida) i A+B— amb una coda i una estructura més detallada amb introduccions que condueixen a passatges estàtics, desenvolupaments i retorns en cadascuna de les seccions principals. El primer minut introdueix els tipus de gest i el centre tonal de l’obra mitjançant un filtre resonant. Molts esdeveniments sonors apareixen, s’acceleren i s’esvaiexen a la distància. Un d’aquests esdeveniments dona lloc a l’aparició del dron dominant que contribuirà al caràcter ambiental; és a mesura que el dron s’aclareix que comença realment la secció A. Drons descendents actuen com a punts de cadència per a l’experiència essencialment estàtica de la secció A i obren pas a la secció B, amb un material més agressiu i un continu estirament i compressió de un dispositiu rítmic, que va cap al dron i que surt d’ell. Hi ha un contorn tonal clar i es manté una sensació d’estabilitat. Un dron descendent anuncia el retorn A+B, on, mitjançant l’alineació tonal, ambdós tipus de sons (dron i ritme) es fusionen, ja sigui de manera seqüencial o barrejats. Una coda clou l’obra. Junky va ser realitzada entre abril i juny del 1996 als Estudis de Música Electroacústica de la Universitat de Birmingham (Regne Unit) i es va estrenar a la Dartington International Summer School de 1996. Junky va rebre una menció al Musica Nova 1996 International Competition of Electroacoustic Music (Praga, República Txeca).