INTEGRAL D’ORGUE D’OLIVIER MESSIAEN

Notes per al Programa

APARICIÓ DE L’ESGLÉSIA ETERNA (1932) Per a orgue

Un iambe i dues llargues. L’alternança dels colors vius dels 2n, 3r i 7è “modes de transposicions limitades”, la seva oposició amb quintes sense tercera, dures i fredes. Un immens rescendo que reunix a poc a poc totes les potències del fortíssimo de l’orgue -un decrescendo igualment progressiu. Aquest és tot el material rítmic, harmònic i dinàmic d’auesta peça. Com diu l’himne de la Dedicatòria de les esglésies”: ocell, martell, sofriment i proves, tallen i poleixen els elegits, pedres vives de l’edifici espiritual (cosa que expressa la incessant pulsació dels baixos). La visió és molt senzilla, gairebé brutal en el seu apogeu. Establerta en la lentitud, trigarà molt a desaparèixer…

LA NATIVITAT DEL SENYOR (1935) NOU MEDITACIONS PER A ORGUE

Destinada al temps de Nadal, es basa en cinc idees principals: La nostra predestinació realitzada per la Encarnació del Verb (Designis eterns). Déu vivent al mig de nosaltres (Déu entre nosaltres), Déu sofrint (Jesús accepta el sofriment).

Les tres naixences: eterna del Verb (el Verb), temporal de Crist (la Verge i el Nen), espiritual dels cristians (els fills de Déu).

Descripció de diversos personatges que donen a les festes de Nadal i de l’Epifania una poesia particular: els àngels (6ª peça), els pastors (2ª peça), els mags (8ª peça). Nou peces en total per honorar la maternitat de la Santa Verge.

I. – LA VERGE I L’INFANT

“Concebut per una Verge, un Infant ens ha nascut, un Fill ens ha estat donat. Alegra’t, filla de Sió! Aquí ve el teu rei, just i humil” (Llibre del Profeta Isaïes, IX, 5 – Llibre del Profeta Zacaries, IX, 9).

Forma A.B.A. La primera part mostra una cadència en el “2n mode de transposicions limitades”, amb ritmes que utilitzen “valor afegit” i peu grec: antibacqui. Timbre buit: quintatò 16, flauta 4, nasard – color violeta. La part central representa l’alegria de la Santa Verge i varia, ornant-lo, l’introit de Nadal: “Puer natus est nobis”. Està escrita en el “6è mode de transposicions limitades” i tracta el pedal com un carilló. Es reprèn la primera part en forma d’eco, amb una flauta 8.

II. – ELS PASTORS

“En veure l’Infant ajagut en un pessebre, els pastors van marxar glorificant i lloant Déu” (Evangeli segons Sant Lluc, II, 20).

Introducció polimodal, utilitzant la superposició dels “2n i 3r modes de transposicions limitades”, donant un color de vitrall: blau violaci, tacat de vermell, or i plata. Segueix una melodia innocent, en l’estil dels les nadales populars a les zones rurals de França, interpretada a vegades amb clarinet i a vegades amb oboè. La peça té dues estrofes simples i dues ornamentades. Hi retrobem peus grecs: bacqui, anfímacre, 2n epitrit, i ritme doqumiac.

III.- DESIGNIS ETERNS

“Déu, en el seu amor, ens ha predestinat a ser els seus fills adoptius, per Jesucrist, per a la lloança de la glòria de la seva gràcia”. (Epístola de Sant Pau als Efesis, I, 5 i 6). Llarga frase, d’un sol traç, cantada amb quintatò 16 i corn de nit.

IV. – EL VERB

“El Senyor m’ha dit: Ets el meu Fill. Del seu si, abans que existís l’aurora, m’ha engendrat. Sóc la imatge de la bondat de Déu, sóc el Verb de vida, des del començament” (Salm II, 7; Salm 109, 3; Llibre de la Saviesa, VII, 26; 1ª Epístola de Sant Joan, I, 1).

La generació eterna del Verb és una cosa inexpressable. Malgrat això, calia donar-li un comentari, encara que fos indigne, recomanant la seva meditació al temps de Nadal. La peça es divideix en dues parts:

El tema fonamental de la primera part és unan lenta davallada dels registres de llengüeta de pedal que recorda el terrible fortissimo de les llargues trompetes al judici final de Miquel Àngel, i també alguns temes de trombons de Wagner.

En aquest tema, es pot observar el valor afegit que precipita la caiguda i el puntet afegit que la retarda. A més de l’ús de “l’acord de dominant” de color blanc amb reflexos d’or, també hi ha un cànon rítmic en el “3r mode de transposicions limitades” sobre l’antibacqui del tema.

La segona part simbolitza la Paraula o el Verb. És un llarg solo de corneta que combina elements de les Seqüències del cant pla, per les seves divisions, dels ragas hindús, pel seu caràcter, dels corals ornamentats de Bach, pels arabescos que decoren la solemne melodia. Aquesta part barreja d’una manera sorprenent el “2n mode de transposicions limitades”, amb harmonies cromàtiques o tonals, i el 7è mode del cant pla o “mode de sol”.

V. – ELS FILLS DE DÉU

“A tots els qui l’han rebut, el Verb els ha donat el poder de arribar a ser fills de Déu. I Déu ha enviat en els seus cors l’Esperit del seu Fill, el qual clama: Pare! Pare!” (Evangeli segons Sant Joan, I, 12; Epístola de Sant Pau als Gàlates, IV, 6).

Desenvolupament en crescendo sobre pedal de dominant, seguit del crit: “Pare! Pare!”, i d’una frase lenta i tendra en diminuendo sobre pedal de tònica.

VI. – ELS ÀNGELS

“L’exèrcit celestial lloava Déu i deia: Glòria a Déu a dalt del cel!” (Evangeli segons Sant Lluc, II, 13-14).

El “Gloria in excelsis” va esser el primer dels cants de Nadal, ensenyat pels àngels. És un cant de joia. Aquesta joia, aquesta exultació estan aquí expressats. Però és cantat per àngels, éssers purs, invisibles, incorporis, dotats d’una llibertat i una subtilitat totals.

La peça està escrita a dues veus, inicialment registrada amb principals 8, 4, 2 i címbala, als quals s’afegeixen el ple i els 16 peus per al “moviment perpetu” final. La música evoluciona constantment en el registre agut. El ritme és extremament lliure: no hi ha cap divisió igual, s’utilitza constantment el valor afegit, el 4t epitrit grec (3 llargues i 1 breu), el vasanta hindú (3 breus i 3 llargues), grupets de notes ràpides, successions iàmbiques precipitades. Tot contribueix a un gran moviment d’alegria, alliberat de qualsevol trava material.

VII. – JESÚS ACCEPTA EL SOFRIMENT

“El Crist digué al seu Pare en entrar al món: No heu volgut holocaustos ni sacrificis pel pecat, però m’heu format un cos. Aquí em teniu!” (Sant Pau, Epístola als Hebreus, X, 5-7).

Aquest text extraordinari, extret del Salm 40 i aplicat per Sant Pau al Crist a l’Epístola als Hebreus, ens revela el primer moviment de l’ànima de Jesús al moment de l’encarnació. En aquest instant solemne, ell accepta la creu i tots els sofriments de la seva vida i passió. Darrere de l’Àngel de l’Anunciació, darrere el pessebre de Nadal, ja hi ha la creu. El sacrifici únic, reclamat pels dos primers acords, és immediatament acceptat per la resposta del fagot 16 en el registre greu. Els increments i decreixements progressius dels intervals descriuen amb realisme la tensió de la crucifixió. Al final de la peça, la fórmula de l’acceptació en el tutti fortíssimo: “Aquí em teniu”.

VIII. – ELS MAGS

“Els Mags es posaren en camí, i l’estrella els anava al davant” (Evangeli segons Sant Mateu, II, 9).

Aquesta estrella, vista pels Reis Mags a Orient i esapareguda durant el llarg viatge, reapareix per guiar-los fins al lloc exacte on es troba l’infant. I segueixen amb els seus camells, servidors i presents, formant una caravana tranquil·la i majestuosa. Atenció a les irisacions de l’acord dominant: es passa del verd i el daurat a un blau vellutat, violetes profunds alternen amb el taronja. Fixem-nos també en el pedal que canta sobre mixtures amb flauta 4, nazard, tercera. La peça es basa en un ritme seguit de la seva disminució, que es complica amb l’afegit del puntet: 3 llagues, 3 breus, on la segona és amb puntet. Cap al final, la registració es torna tendra i misteriosa: els REis Mags s’agenollen davant l’infant.

IX.- DÉU ENTRE NOSALTRES

“Paraules del qui combrega, de la Verge, de tota l’Església: Aquell qui m’ha creat ha reposat en la meva tenda, el Verb s’ha fet carn i ha habitat en mi. La meva ànima glorifica el Senyor, el meu esperit exulta de goig en Déu, el meu Salvador”. (Eclesiàstic XXIV, 8; Evangeli segons Sant Joan, I, 14; Evangeli segons Sant Lluc, I, 46-47).

Primer tema i tema principal: una gran davallada dels registres de llengüeta del pedal. És la caiguda gloriosa i inefable de la segona persona de la Santíssima Trinitat en una naturalesa humana: és l’Encarnació. Segon tema d’amor: és la comunció. Tercer tema d’alegria: és el “Magnificat”, (tractat com un cant d’ocell). Desenvolupament del 1r i 3r temes. Desenvolupament del 3r tema en contrapunt jubilant a dues veus. Desenvolupament del 2n tema d’amor. Pirmer tema principal sobre pedal de dominant, amb el seu segon element en moviment contrari escalant com un llamp i generant una tocata alegre i vigorosa. Aquesta tocata en mi major constitueix en si mateixa la peça, tot el gran desenvolupament previ només n’és la preparació. En les veus superiors, es troben el ritme Hindú Candrakalà i el 4t epítrit grec. Al fortíssimo dels baixos, el tema principal amb la seva penúltima nota (el FA) dubta llargamentn abans de concloure en el MI tònica.