Duo Josep Sancho i Pilar López-Carrasco (clarinet i piano)

Concert inaugural de clarinet i piano a càrrec de Josep Sancho i Pilar López-carrasco. I aprofitam l’ocasió per commemorar el centenarti del naixement de Luciano Berio (1925), amb la interpretació d’una peça que mai ha sonat a cap concert de l’Estat espanyol: Sequenza IX (1980). O també Fade out #6 (2024), concebuta per a que la interpreti Josep Sancho. I, també, una immersió entre la música i la poesia amb Benet Casablancas. 

NOTES DE PROGRAMA I CURRICULUMS 

BENET CASABLANCAS  (Sabadell, 1956)

Benet Casablancas Domingo  es formà musicalment a Barcelona i Viena (F. Cerha, K.H. Füssl). Llicenciat en Filosofia i Doctor en Musicologia (UAB), és reconegut com un dels compositors europeus més destacats de la seva generació. La seva música destaca per la seva gran individualitat, complexitat estructural i riquesa de textures, equilibrant rigor constructiu i poder expressiu. Les seves obres són interpretades a tot Europa, Estats Units, Canadà, Japó i Llatinoamèrica per formacions com London Philharmonic, Deutsche Radio Philharmonie, BBC Symphony Orchestra, NHK Symphony de Tòquio, ONE, OBC, London Sinfonietta, Quartets Arditti, Casals, Diotima o Seattle Chamber Players, incloent sengles monogràfics al Miller Theatre de Nova York, Wiener Musikverein i Bremen Sendesaal. Ha estat professor de la Universitat d’Alcalá de Henares i de l’UPF, i director acadèmic de la JONC i del Conservatori Superior del Liceu. És autor dels llibres El Humor en la Música i Paisajes del Romanticismo Musical (Galaxia Gutenberg) i la seva discografia inclou nombrosos CDs i DVDs als segells més prestigiosos. Ha estat compositor en residència a l´Auditori de Barcelona, a Bremen i al CNDM de Madrid, rebent -entre altres- els Premis Nacional de Teatre i Dansa Ferran Sor (1984), Oscar Esplà (1988), Ciutat de Barcelona (1992), i els Premis Nacionals de la Generalitat de Catalunya (2007) i del Ministeri de Cultura (2013). El 2019 va estrenar amb gran èxit l’òpera L´Enigma di Lea al Gran Teatre del Liceu, publicada posteriorment en Bluray/DVD per Naxos.

DUES PECES PER A CLARINET I PIANO (1996-2000)

1. Poema
2. Moment Musical 

Les dues peces que formen el present díptic a la successió de moviments lent-ràpid. Aquesta disposició, pel seu caràcter contrastant i una durada propera als deu minuts, ha donat als moviments que l’integren una gran difusió. El “Poema”, datat el 1996, constitueix una transcripció, realitzada pel mateix autor, de la cançó “Es per la Ment…”, basada en un text de J.V. Foix. La peça, que defineix una corba formal molt clara, respon al seu origen poètic, com es manifesta en el seu caràcter marcadament líric i reflexiu, dins d’un clima general serè i amable, sostingut per les delicades polifonies del piano, i que només puntualment dóna pas a passatges tenyits d’una expressió més impulsiva i passional, fins la seva extinció final, en un clima nocturn i estàtic, de gran recolliment emocional. El “Moment Musical”, per la seva part, va ser compost el 2000, i comprèn diferents seccions que contrasten pel seu tempo i caràcter, assolint nivells de gran virtuosisme, en què passatges propers a la improvisació i el registre scherzando conviuen amb altres de naturalesa més lírica i intimista, i que posen de manifest la rica idiosincràsia i els recursos tècnics i expressius de l’instrument solista. El piano, lluny de ser un mer acompanyant, participa plenament en el flux discursiu, amb una escriptura preciosista i en diàleg constant amb el clarinet.

TRES HAIKUS PER A PIANO (2008)

1. Poema
2. Moment Musical 

Aquests haikus, escrits el 2008, encapçalen una col·lecció de miniatures inspirades en la concisió i l’essencialitat de la forma poètica japonesa del mateix nom. Peces d’expressió directa i caràcter contrastant, molt depurades, sovint el·líptiques, i de caràcter benhumorat, que aspiren a captar l’epifania de l’instant amb la immediatesa expressiva i l’espontaneïtat interioritzada de la cal·ligrafia oriental. Després van arribar més col.leccions per a piano i clarinet sol, per a trio, els “Set Haikus per sextet” i el “Quadern de Haikus” per a quintet.  La sèrie completa comprèn una seixantena de haikus, fruits tots aquests de la fascinació per les tradicions culturals del Japó, país on l’autor ha tingut l’ocasió de presentar-los en diferents escenaris i programes, el darrer dels quals, monogràfic, a Tòquio. El present tríptic va ser estrenat dins l’espectacle teatral Diàlegs morals sobre la felicitat del poeta Josep-Ramon Bach, a qui són dedicats.

ÀNGELA GÓMEZ VIDAL.  1991 Guadaséquies (Valencia)

Àngela Gómez Vidal (1991) és Titulada Professional de Música amb l’especialitat de piano, Graduada en Música amb l’especialitat de Clarinet al CSM Salvador Seguí de Castelló de la Plana i Graduada en Música amb l’especialitat de Composició al CSM Joaquín Rodrigo de València, obtenint el Premi Extraordinari Fi de Títol en aquesta última especialitat. Ha realitzat classes de perfeccionament del clarinet amb Eduardo Raimundo Beltrán, Joan Enric Lluna, Enrique Pérez, Santiago Pérez i Sergio Bossi, entre altres. En el camp de la composició ha estudiat amb Andrés Valero, Anna Cazurra, Francisco Zacarés i Voro Garcia, i ha realitzat classes i cursos amb José Manuel López López, Melinda Wagner, Stefano Gervasoni, Jorge Villavicencio Grossmann, Francisco Coll i Martín Matalon. La seua música s’ha interpretat en diferents auditoris, destacant el Palau de les Arts de València i l’Auditori de Barcelona, i en festivals com la Mostra Sonora de Sueca, Festival Internacional ENSEMS, Valencia International Performance Academy & Festival, Festival Mixtur, SuecaSax, Setmana de Música Religiosa de Conca, el I Taller de Creació Sonora de la Jove Orquestra de València, Festival Resis d’A Corunya i NAK Festival de Navarra. Entre els grups i intèrprets que han tocat la seua música, destaquen el quartet de saxòfons Klexos Contemporary Music, el Trio Brouwer, la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, l’ensemble de l’ESMUC, l’Orquestra de València, Vertixe Sonora, el Trio Feedback, l’Aer Duo, el Xuqr2, Lumina Ensemble, Ausiàs Garrigós i Manuel Santapau. Ha guanyat diversos concursos de composició com el I Concurs Residència de Composició Cellosmagics, el Primer Premi en el Concurs EHTE Txistu 2021 o el XXVIII Premi de Composició Musical Colegio de España-INAEM. El 2023 va estrenar la seua primera obra simfònica, la qual va ser encàrrec de l’Institut Valencià de Cultura. L’estrena la va realitzar l’Orquestra de València sota la batuta de Nacho de Paz. 

ESTUDIS PER A CLARINET SOL (2019) Estudis 1, 4 i 5.

5 estudis per a clarinet sol (2019) és el resultat sonor del treball d’investigació de final de carrera de la compositora, l’objectiu del qual era dotar les programacions didàctiques dels conservatoris professionals d’una eina de treball per poder abordar les tècniques esteses. En cada estudi s’explota una qualitat tímbrica diferent, però sense ser un mer exercici tècnic, sinó més aviat xicotetes peces evocadores i suggeridores. 

NINO DÍAZ (1963). Tías, Lanzarote

El seu pare, Benigno Díaz Mesa, gran amant de la música, va inculcar a tota la família la passió per la música mostrant un gran interès també per les arts plàstiques i la fotografia.

És titulat superior pel Conservatori Superior de Música de Barcelona en les especialitats de Clarinet, Composició i Instrumentació i Direcció d’Orquestra, a més de ser Màster oficial en Gestió Cultural per la facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

És un dels compositors canaris vius més prolífics i amb major projecció internacional. Les seves més de 200 obres publicades s’han interpretat en gairebé tots els països del món per músics com: Valeri Gergiev, Carlos Karlmar, Harry Sparnaay, Kai Gleusteen, Jean-Pierre Dupuy, Salvador Brotons, Natalia Nikolaeva… I s’ha interpretat a sales com: Konzerthaus de Berlín, El Gran Auditori del Conservatori Tchaikovsky de Moscou, Auditori de Barcelona, Gran Teatre del Liceu, Auditori Alfredo Kraus, Auditori Adán Martín, Teatre Guimerá, Auditori dels Jameos de l’Aigua…

Eln 2007 va ser nomenat Acadèmic de la Reial Acadèmia Canària de Belles Arts de San Miguel Arcángel, ”per la seva trajectòria internacional com a intèrpret i com a creador, i per la seva contribució a la generació i difusió de nou patrimoni contemporani“.

El 2008 va guanyar el XV concurs d’obres de creació radiofònica, organitzat per RNE- Ràdio Clàssica i el Ministeri de Cultura, amb la seva obra El Muro. També és propietari de l’Editorial establerta a Bèlgica, Perifèria Music, que compta amb més de 700 obres en catàleg d’autors de 56 països.

El 2016 va ser nomenat director del Festival Internacional de Música de Canàries i en 2017 va crear a Lanzarote la Fundació Nino Díaz, amb la qual està realitzant una àmplia activitat transformadora des de la música. Des de 2012 té residència compartida entre Berlín i Lanzarote, on continua treballant en les seves diferents facetes de creador i gestor cultural.

FADE OUT #6 (La retobada) per a clarinet i piano. 2024 

L’obra Fade-out #6 (La Retobada) és una peça concebuda per al clarinetista català Josep Sancho. Des dels seus primers compassos, la composició destaca pel protagonisme absolut del clarinet, que explora amb fluïdesa tots els seus registres, desplegant una riquesa tímbrica i tècnica que evidencia tant la seva capacitat melòdica com les seves exigències virtuosístiques.

Nino Díaz, a través del seu concepte de fade-out, planteja un espai de creació sense lligams, en el qual conviuen de manera natural influències provinents tant de la tradició acadèmica occidental com de músiques tradicionals i cançons infantils. Aquest enfocament confereix a l’obra una identitat singular, en la qual convergeixen llenguatges diversos amb una llibertat expressiva característica del compositor.

Composta en tot just dos dies, Fade-out #6 sorgeix com un homenatge al retrobament entre Díaz i Josep Sancho, després de més de tres dècades des de la seva etapa com a estudiants en el Conservatori Superior de Música de Barcelona. Més enllà del seu significat personal, la peça representa un exercici d’exploració sonora en el qual la tècnica i l’expressivitat del clarinet dialoguen amb el piano en un marc d’experimentació i evocació musical.

LUCIANO BERIO (Oneglia, Ligúria, 1925 — Roma, 2003)

Procedent d’una família amb tradició musical, inicià els seus estudis de composició al Conservatori de Milà amb Gherini. El 1950 es diplomà i es casà amb la soprano Cathy Berberian, circumstància que determinà el desenvolupament de la seva obra vocal. El seu encontre amb L. Dallapiccola li permeté un primer contacte amb el serialisme. Paral·lelament, s’interessà per la música electroacústica a través de les primeres composicions per a cinta realitzades per Otto Luening i Vladimir Ussachevsky. La trobada a Basilea, el 1954, amb B. Maderna, H. Pousseur i K. Stockhausen i l’assistència als cursos d’estiu de Darmstadt el posaren en contacte amb els problemes compositius propis de l’avantguarda musical. EL mateix any fundà a Milà el Studio di Fonologia de la RAI, gràcies al qual pogué desenvolupar un seguit de recerques en el camp de la música electrònica. En aquest centre tingueren lloc alguns concerts, als quals assistiren destacats compositors com P. Boulez, H. Scherchen i J. Cage. A l’ombra d’aquest centre, Berio impulsà la revista “Incontri Musicali”. El 1961 decidí traslladar-se als Estats Units, i el 1963 acceptà un càrrec de professor al Mills College d’Oakland, Califòrnia. Al mateix temps, impulsà cursos d’estiu a les ciutats de Colònia i a la Universitat de Harvard. Inicià unes classes a la Juilliard School (1971), on fundà el Juilliard Ensemble, conjunt especialitzat en el repertori contemporani. L’interès per la tècnica de la societat nord-americana l’ajudà a poder desenvolupar les seves experiències en el camp de la música electrònica treballant als estudis de la Universitat de Columbia i a Harvard. El seu retorn a Itàlia, el 1972, fou reconegut com el retorn d’un dels màxims representants de la música contemporània. No abandonà, però, el seu interès per la divulgació, i el 1972 tingué força èxit televisiu pel programa “C’è musica e musica”. El 1975 fou nomenat membre de l’Institut de Recherche et de Coordination Acoustique/Musique (IRCAM) de París i el 1976 obtingué el càrrec de director artístic de l’Accademia Filarmonica Romana.

A partir del 1954 la seva música realitzà un gir i s’interessà, d’una banda, pels problemes de l’avantguarda musical i, de l’altra, per les recerques en el camp de la música electrònica. L’Omaggio a Joyce (1958) és considerat un important punt d’inflexió en el conjunt d’una obra que, fins aquell moment, s’havia basat en l’adopció del serialisme postwebernià combinat amb algunes tècniques aleatòries extretes del pensament musical de J. Cage. 

Una redefinició de la relació entre veu i text semblà produir-se en l’Epifanie (1959-61) i, especialment, en Laborintus II (1965). Aquí Berio es plantejà novament cercar nous efectes impensables d’assolir amb la veu humana que requereixen una tècnica vocal de gran virtuosisme. Un altre dels treballs que cal destacar fou l’obra Opera (1969-70), una veritable indagació dels conceptes d’acció, text i música. Opera i Questo vuol dire che (1969) han esdevingut dues obres canòniques de l’art contemporani de la segona meitat del segle XX per la seva gran llibertat expressiva, en les quals només semblen acceptar-se els límits del temps de la durada de l’obra i el de l’espai on s’executa.

SEQUENZA IX PER A CLARINET SOL (1980)

Sequenza IX és una obra per a clarinet, composta l’any 1980  i estrenada el 29 d’abril del mateix any pel clarinetista Michel Arrignon. En paraules del propi Berio “Totes les Sequenzas per a instruments sols tracten d’establir i desenvolupar melòdicament un discurs essencialment harmònic i suggerir, particularment en el cas dels instruments monòdics, una manera polifònica d’escoltar. Volia establir una manera d’escoltar tan fortament condicionada com per suggerir un latent i implícit contrapunt.”

Sequenza IX per a clarinet (també hi ha una versió per a saxòfon alt) és bàsicament una llarga melodia, i, com gairebé totes les melodies, implica redundància, simetries, transformacions i repeticions. Sequenza IX és també una “seqüència” dels gestos instrumentals, desenvolupant una transformació constant entre dos camps diferents d’intervals: un de set notes (fa#, do, do agut, mi, sol, si bemoll i si natural), que tendeixen a aparèixer sempre en el mateix registre, i l’altre de cinc notes que apareixen sempre en diferents registres. Aquest últim comentari, penetra i modifica les funcions harmòniques del primer camp de set notes.”

André Boucourechliev (Sofia,1925 – París,1997)

Compositor, musicòleg, crític i pianista nascut a Bulgària, de nacionalitat francesa. Estudia piano al Conservatori de Sofia (on aconseguí el Premi Nacional d’Interpretació) però el 1949 es trasllada a París amb una beca del govern francès, on estudia piano i harmonia a l’École Normale. El 1954 ja compagina la seva carrera pianística amb la de compositor, després d’haver assistit als cursos d’estiu de Darmstadt. I, poc després, ja es consagra a la composició i a la seva vessant de col·laborador de revistes musicals (els seus nombrosos articles esdevindran una crònica de la creació musical del seu temps). Va treballar amb Berio i Maderna als estudis de la ràdio italiana a Milà i, durant el període que visqué a Amèrica, va establir contacte amb John Cage i Merce Cunningham. Convidat per Pierre Boulez per donar a conéixer la seva obra a les setmanes del Domaine Musical, també va ocupar el càrrec de suplent d’Olivier Messiaen al Conservatori Nacional Superior de París. En la seva faceta de musicòleg proliferen molts títols de llibres, traduïts a diferents llengües, sobre altres músics com Schumann, Beethoven, Stravinsky, Chopin o Debussy, així com el seu “Langage Musical” (obra que reflexiona sobre el llenguatge en els diferents moments dels processos creatius al llarg de la història).

Boucourechliev destaca per la seva novedosa concepció d’obres obertes, no concretades enterament. Ja trobem elements indeterminats amb petita llibertat de duració a “Musiques nocturnes”, 1966. Així mateix introdueix una incipient forma aleatòria a Texte I, i a Texte 2, 1958, dues cintes se sobreposen en moments no totalment determinats. Però serà amb els seus Archipels, 1967-1972, que aconseguirà un lloc reconegut al panorama musical del moment. En aquestes cinc peces les estructures estan presentades sobre una gran fons blanc, a la manera d’illes musicals, formant un arxipèlag visual. L’ordre es decideix durant la interpretació i cada una de les estructures pot ser variada en certs aspectes per l’elecció de l’intèrpret. Obres amb aquest mateix concepte les trobem a Faces,1972, per a gran orquestra i 2 directors i a Amers, 1973, per a petita orquestra. Altres obres rellevants serien Musique à trois, Signes, Grodek, Ombres, l’òpera Le nom d’Oedipe i Six études d’après Piranese o la seva Sonata per a piano, entre d’altres.

Tombeau (1971)

Obra dedicada al seu amic Jean-Pierre Guézec, compositor i professor d’anàlisi al Conservatori de París, el qual va morir prematurament a l’edat de 37 anys (Xenakis també li va dedicar la seva obra Charisma). Aquesta obra està escrita per a clarinet i percussió, o per a clarinet i piano.

A Tombeau l’intèrpret té un paper cabdal ja que la seva elecció, d’entre altres possibles possibilitats latents, configura i materialitza l’obra. A les indicacions de la partitura ja s’hi especifica que l’ordre i les combinacions de les altures, duracions, intensitats, timbres, atacs i fraseigs són escollits lliurement al moment de l’execució. Per tant, cada interpretació de l’obra serà diferent. A la manera dels Archipels, la informació musical està exposada en petites illes, connectades entre si per unes indicacions circulars. Els intèrprets han d’estar en constant comunicació entre ells per entrellaçar el material escollit. Boucourechliev remarca que el caràcter de Tombeau ha de ser uniforme “sombre et comme en dehors du temps”. En consonància amb aquesta atmosfera lúgubre trobem notes molt llargues i dinàmiques que no excedeixen el piano. Malgrat que l’estructura resti oberta als canvis abans esmentats, l’obra ha de reflectir en el seu conjunt aquest ambient desolat i fúnebre.

Biografia artistes

PILAR LÓPEZ-CARRASCO COMAJUNCOSAS – Piano

Nascuda a Manresa, va estudiar en el Conservatori del Liceu de Barcelona (Premi d’Honor) i en l’en l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest. Primer Premi en la XI edició del Concurs Internacional de Piano Xavier Montsalvatge. Becada amb el Premi Oms i de Prat i també pel Govern Hongarès per a ampliar estudis a Hongria.

La seva presència com a solista ha estat sol·licitada per nombrosos festivals com Festival de Música i Dansa de Granada, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Matinées du piano d’Orleáns, Festival Internacional de Música de Santander, Auditori de Barcelona (Grec 2000), Festival de Perelada, Ljubljana… i a molts festivals especialitzats en música contemporània. 

Durant molts anys ha rebut consells del mestre Jean –Pierre Dupuy. Ha gravat per a Ràdio France, Ràdio Slovenija, RNE, TV Alhambra, Catalunya Música… I també ha estrenat obres de compositors espanyols i estrangers, amb gran èxit de crítica.

Josep Sancho    clarinet

 “Les peces, difícilment podien haver estat interpretades amb tanta expressivitat i encert estilístic”. Així qualifica el Financial Times de Londres a Josep  Sancho, guanyador del primer premi en el International Krzysztof Penderecki Music Competition de Varsòvia, i  un dels clarinetistes més creatius de la seva generació. Com a solista i músic de cambra ha actuat a Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Polònia, Eslovènia, Canadà, Estats Units, Jordània, Tunísia, Marroc i arreu de l’Estat espanyol.

Completa la seva formació a l’Escola de Música de Barcelona  (Guildhall School) amb Joan Enric Lluna i a la Royal Academy of Music de Londres. Paral·lelament ha cursat estudis de Filosofia a la Universitat de València.

També ha estat premiat en els concursos de JJMM d’Espanya (Madrid), Palau de la Música de Barcelona,  el Greoffrey Hawkes Clarinet Prize de Londres, el BBC Young Artists’ Forum  i el John Ireland Chamber Music Competition.  

Ha col·laborat amb la Interregionales Simphonieorchester, Royal Liverpool Philharmonic Orchestra, Orquestra Simfònica del Liceu, European Union Chamber Orchestra , Orquesta Sinfónica Isla de la Palma (Canàries), l’Orquesta de Castilla-León, i Orquestra del Teatre Lliure. 

En el terreny de la música de cambra ha col·laborat  amb membres de l’Ensemble Intercontemporaine (Piano-Trio de París), l’ensemble Barcelona 216, els Quartets Casals, David, Brodsky, Ysaÿe, Con Tempo   i l’Octet Schubert.   

Especialment interessat en la divulgació de la música actual, ha fundat  el Trio Guinjoan i l’Orquestra Cambra XX de la qual és clarinet solista. Col·labora freqüentment en festivals de música contemporània, destacant la seva especial participació en el Festival Donatoni de Londres, i en el Festival de Música Contemporània d’Alacant.

Ha enregistrat per a Ràdio Nacional d’Espanya RNE-2 i RNE-4, Catalunya Música, Televisió de Catalunya (TV3), BBC Radio3 de Londres, King FM Radio de Seattle, Polskie Radio (Polònia)  i   RTV Slovenija (Eslovènia),  on ha enregistrat  la Sonata en Fam Op.120 de Brahms amb l’orquestració de Berio i el Concert per a Clarinet i Orquestra de Janez Gregorc. Recentment ha estat convidat de solista per l’European Union Chamber Orchestra (EUCO).

Com a professor ha impartit classes magistrals a diverses ciutats espanyoles, Washington University (Seattle), Vancouver University, Victoria University (Canadà) i  a Polònia a l’Acadèmia Chopin de Varsòvia. També ha estat professor dels cursos de perfeccionament de Vigo y Sada.

El futur immediat el porta a Barcelona, València, Madrid, Navarra, Lisboa, Coimbra i el Festival de Música Contemporània de les Illes Açores Musica Açores.