Estudia Composició en el Conservatori Superior Rafael Orozco de Còrdova, completant la seva formació amb els estudis de Màster en Recerca Musical en la Universitat de Granada, així com en Composició Electroacústica i nous mitjans pel Centre Superior Katarina Gurska. Al seu torn, assisteix a classes magistrals i cursos amb compositors com Jorge E. López, Maurici Sotelo, Alberto Posadas, José Manuel López López, César Camarero, Horaci Vaggione, Gabriel Erkoreka, Alfredo Aracil, Hilda Paredes o Pierlugi Billone, entre d’altres.

En el seu catàleg hi ha obres per a diverses formacions instrumentals així com per a electrònica sola i mixtes que han estat interpretades en diferents festivals i sales com Cabrillo Festival (Califòrnia), Elektronisk Musik (Copenhaguen), Cicle de Música de Cambra de la ROSS, L’oreille concrète, (Marsella), Jornades de Música contemporània (Huelva), Cicle Internacional de Música Contemporània (Sevilla), Festival de Música Espanyola (Cadis), Jornades de Música Contemporània (Segòvia), Kvarterhuse (Copenhaguen), Auditori 400 (Madrid), Auditori Príncep Felip (Oviedo) i per intèrprets i agrupacions de reconegut prestigi com a Quartet Emispherio, Taller Sonor, Motocontrario Ensemble, Nou Ensemble, Kathleen Balfe, Ricardo Bedoya, María José Álvarez, Mikkel Andersen, Naomi Sato o Trio Zukan entre altres.

Actualment compagina l’activitat compositiva amb la labor docent, impartint classes des de 2016 en l’especialitat de Composició en diferents Conservatoris Superiors. En el seu imaginari sonor, la literatura en general i la poesia en particular serveixen sovint com a punt de partida per a la creació, inspirant textures que tracten d’atrapar l’essència d’allò indicible. Al seu torn, li interessen especialment els processos de síntesi granular tant en la música amb mitjans electrònics com instrumentals, aspecte en el qual ve investigant en els últims anys.

El 2020 rep el primer premi de Composició Internacional Manuel de Falla.

María del Carmen Asenjo-Marrodán (Questo vacillamento)

Inspirat en Città dispersa tra gli inciseri, un poema de Maria Attanasio (traducció de Trinidad Durán Medina)

Questo tremito, adesso, questo vacillamento (Aquest tremolor, ara, aquest trontollar-se), vers que tanca aquest intensíssim poema de Maria Attanasio, dona títol a l’obra com a símbol d’un estat latent que recorre el discurs sonor. Si bé amb una certa freqüència he recorregut a la literatura com a motor activador de la imaginació sonora, en aquest cas el vincle podria dir que és més estret: evocadores imatges com a «nit barroca», «trànsit d’ombra», «batec, algaravia» o aquest «tremolor» que sembla ser present tot el temps estan en la base de la creació del material que va filant el discurs. Al seu torn, el text, recitat en la seva llengua original, crea un diàleg paral·lel amb el discórrer de la veu del violoncel.

En definitiva, podria dir-se que és una obra que aspira a aconseguir una matèria sonora dúctil, mal·leable, flexible, capaç de reflectir el refinament, la riquesa i intensitat expressives alhora que l’emoció continguda en aquest poema.