Compositora i doctora arquitecta per l’Escola Tècnica Superior de Arquitectura de Barcelona, autodidacta en composició, estudia piano amb J. Albareda i anàlisi amb J. M. Mestres Quadreny, matemàtiques amb Eduard Bonet i música electroacústica en el laboratori Phonos de Barcelona i en el CEMAMU de París, amb Iannis Xenakis. Rep cursos, entre altres, de Luigi Nono.

Té és de 120 obres per a instruments solistas, veu, conjunts, orquestra, electroacústica mixta i sola, programades en ciutats espanyoles i en capitals d’altres països d’Europa, i les Amèriques. Ha realitzat escenografies i música per a teatre, coordinat montatges musicals diversos i concerts multidisciplinars i multimèdia.

És conferenciant i escriptora sobre música de compositores i actualment professora en el Máster d’Art Sonoro de la Universidad de Barcelona. El 2009 rebé la medalla al treball President Macià de la Generalitat de Catalunya. Les seves obres s’han publicat en dos CD monogràfics i diversos CD col·lectius.

Publica, entre altres, Generation of forms: Space to Inhabit, Time to Think. Deutscher Kunstverlag. Berlín, München, 2009. Los sonidos del silencio: aproximación a la creación musical de las mujeres, ed. Aresta, Barcelona, 2015. Edita a Clivis, Dinsic, La mà de guido, Periferia i Música Studio.

Anna Bofill (No Hay Ciudad)

Sobre poemes de María Cinta Montagut

El projecte d’aquesta obra per a violoncel i electroacústica es basa en primer lloc en un poema de M. C. Montagut que tracta d’expressar allò que queda després de la destrucció d’un entorn habitat i viscut, fum, pols, cristalls trencats, aigua que fuig i malgrat tot això un ocell que beu. Ciutat morta, naturalesa viva. La resta sorgirà amb el desenvolupament de l’obra.