Va néixer a Debica, Polònia, en 1933 i va morir el 29 de març de 2020 a Cracòvia. Durant la seva vida, va acollir molts estils diferents i contrastants, provocant polèmica en el món clàssic. Inicialment, es va acoblar al neoclassicisme de la postguerra, després es va veure influït per Stravinski i Wagner, passant després a acostar-se més a Boulez i els seus gestos. Penderecki va ser uns dels primers polonesos el nom dels quals va ser sinònim de l’avantguarda. Va començar a ser conegut com un dels compositors més innovadors de la seva generació pels seus experiments en notació, en la percepció de temps, i tècniques esteses per als instruments.

En 1958 va ser nomenat professor de composició en el Conservatori i Superior de Música de l’Estat a Cracòvia, on recentment havia acabat els seus estudis amb Malawski i Wiechowicz, havent estudiat per privat anteriorment amb Franciszek Skołyszewski. Va guanyar diversos premis, pels quals va ser descobert pel publicador Hermann Moeck i Heinrich Strobel, el director de la divisió de música en SWF. Aquest li va encarregar unes obres entre 1959 i 1960, i a través de la seva col·laboració amb Moeck, la música de Penderecki va sortir fora de Polònia malgrat estar vigent el teló d’acer. A partir de 1966, ell mateix va sortir per a realitzar residències artístiques a Alemanya i als Estats Units.

Va experimentar amb notació gràfica com molts altres compositors a Polònia en els anys 60, però a més crea un món sonor expressionista emprant clústers, glisandos en grup amb vibrato, trémolos, i efectes percussius. Va explotar la flexibilitat de temps i espai en la notació. La seva obra Capriccio per Siegfried Palm escrita el 1968 porta aquestes característiques.

Malgrat haver passat per diversos estils, durant tota la seva carrera hi ha unes característiques que unifiquen la seva obra. Una és el seu ús del semitò i l’altre el seu sentit de dramatúrgia. Tenia una fascinació per històries i esdeveniments històrics, especialment els que van ser de naturalesa traumàtica, la qual cosa va incorporar a la seva obra.

A la fi del segle vint, Penderecki va començar a compondre amb un llenguatge musical neoclàssic, utilitzant motius i idees del segle divuit i dinou. Va escriure en el pròleg de la seva obra en 1998 que creia estar acostant-se per fi a l’essència de la música amb aquest llenguatge. Va compondre bandes sonores per a diverses pel·lícules, va col·laborar en un àlbum amb el líder de Radiohead, la qual cosa va fer qüestionar les definicions rígides que hem sostingut sobre la música contemporània.

Krzysztof Penderecki (Capriccio per Siegfried Palm per a violoncel sol)

Siegfried Palm es va fer famós per les seves interpretacions de música contemporània en 1958 quan va tocar el concert “Canto di Speranza” escrit per Bernd Alois Zimmermann. L’edició Schott havia intentat aconseguir infructuosament que uns altres chelistas molt nomenats ho toquessin. Palm va acceptar el repte i va aprendre aquesta obra que ningú més volia tocar. Altres obres considerades massa difícils pels violoncel·listes eren la sonata de Zimmermann, la sonata de Penderecki per a Violoncel i Orquestra, Nomos Alpha de Xenakis, i el concert de Zilli. Altres compositors que van escriure per a Siegfried Palm van ser Becker, Benguerel, Blacher, Delas, Engelmann, Feldman, Fortner, Halffter, Kagel, Kelemen, Liebermann, Ligeti, Medek, Reimann, Rihm, Sinopoli and Yun. A vegades van incloure el seu nom en el títol, com és el cas amb el Capriccio. Siegfried Palm va tocar aquesta obra més de quatre-centes vegades.