Ha estat Compositor en Residència de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya (JONDE) en el 1997-98 i ha representat a Espanya tant en les Variacions Europees per a les Joves Orquestres d’Europa organitzat per EFNYO (Amsterdam) en el 2000 amb la seva Simfonia I ”Laberint” així com en dues ocasions per a la Tribuna Internacional de Compositors (UNESCO Rostrum), el 2003 amb la Simfonia II “Sobre el límit”, i el 2005 amb el seu Quartet de corda núm. 3 ”Illes”. Ha guanyat diversos premis de composició, entre altres: 1r Premi de l’Ajuntament de Madrid 1989, 1r Premi de la Societat General d’Autors d’Espanya 1990 i 1991, Premi ICONS de Torí 1991, Premi Fòrum Junger Komponisten (WDR) de Colònia 1992, IRCAM Reading Panell 1995 (Ensemble InterContemporain commission), Premi Col·legi d’Espanya de París 1996, i han estat seleccionades, obres seves a Gaudeamus Musicweek (Holanda) 1990, World Music Days (ISCM) a Zuric 1991, Tribuna de la Fundació Juan March1987.

Ha rebut encàrrecs del CDMC (Ministeri de Cultura d’Espanya), Ensemble InterContemporain de París, ONE, Fundació Gulbenkian, Ensemble Drumming, Universitat Complutense d’Alcalá, Biennale di Venezia, ORCAM, Novecento Música de Milà, Arquebisbat de Milà, Ensemble L’Itineraire de París, JONDE, Niewe Muziek de Middelburg (Holanda), Neville Marriner, L’Auditori de Barcelona, i de diversos grups i solistes internacionals. És Premi Nacional de Música 2004 (Ministeri de Cultura) i membre fundador de ”Música Present” (MP).

Actualment és compositor en residència d’Ibermúsica. Ha estat catedràtic de composició en el Conservatori Superior de Música de Saragossa. El 2015 va publicar “D’ací a un moment”, llibre de reflexions aforístiques entorn de la creació artística.

Jesús Rueda (Hoquetus)

Obra escrita en 2005 per a violoncel sol. Acabada d’acabar la Simfonia 3 van sorgir alguns materials que em va interessar desenvolupar. Un motiu sorgit de les síncopes (d’una manera numèrica) evoluciona en diverses veus, imitant-se les unes a les altres. El títol al·ludeix els salts intervàl·lics canviants. La complexitat de l’escriptura em va conduir a una obra més utòpica que real (no sóc violoncel·lista). Kathleen Balfe ha revisat profundament l’obra original i l’ha conduïda a una feliç resolució.