Marc Vidal es va formar al conservatori de Granollers i a l’escola superior de música de Catalunya. L’obra de M. Vidal inclou música de cambra i en particular, per a piano. El 2010 obté el títol Superior de Direcció d’Orquestra. A part, M. Vidal és graduat en comunicacions i màster en matemàtica estadística per la Universitat de Granada. L’any 2016 va ser guardonat amb el premi internacional Frederic Mompou per la composició “Six specious pieces” on utilitza tècniques basades en il·lusions auditives com a recurs creatiu.

La seva obra per a piano combina recursos tímbrics i harmònics amb una tècnica pianística refinada i reminiscent de l’escola francesa d’inicis del s.XX.

Actualment, és investigador a l’institut de psicoacústica de la universitat de Gant, a l’institut de matemàtica de la Universitat de Granada i al Max Planck institute for human cognitive and brain sciences (Leipzig), on està realitzant una investigació sobre models matemàtics i estadístics en el camp de la neurociència i la música. És autor d’obres musicals, adaptacions, articles i material pedagògic.

Tres peces líriques (*Estrena absoluta)

Tres peces líriques és una obra de caràcter breu inspirada en la bellesa del moviment natural i aleatori.

La primera peça s’elabora sobre la “volubilitat” (o inestabilitat) de l’estàtic.

La segona peça pren elements rítmics de la masurca per evocar el moviment en la dansa.

La darrera peça lírica va ser escrita després d’un viatge a Nova York i busca la inspiració en els mòbils d’Alexander Calder.