Compositor, organista, pedagog i ornitòleg francès. Va ser alumne del Conservatori de París, on hi va estudiar composició i orgue, instrument del qual seria un reputat intèrpret. Cridat a files després de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, el 1940 Olivier Messiaen va ser empresonat pels alemanys i internat en un camp de concentració, on va compondre el Quatuor pour la fin du temps, estrenat pel compositor i tres companys de captiveri. Acabada la guerra, el nom del compositor va començar a tenir rellevància, sobretot a partir de l’estrena (el 1949 i sota la batuta de Leonard Bernstein) de la monumental Simfonia Turangalila. Professor a Darmstadt entre 1950 i 1953, i del Conservatori de París des de 1966 fins a 1978, les seves classes van exercir una influència determinant en compositors com Pierre Boulez, Iannis Xenakis i Karlheinz Stockhausen. Va ser designat organista a l’Església de la Trinité de París el 1931, lloc que va ocupar fins a la seva mort. Aclamat com un dels millors compositors de la seva època, Messiaen va rebre nombroses distincions al llarg de la seva vida.

La presència de símbols i temàtica religiosa (Messiaen era un fervent catòlic), l’estudi i la fascinació per l’hinduisme i els ritmes orientals, la seducció pel color instrumental, l’amor als ocells (era un gran ornitòleg, transcrivia el cant dels ocells en els seus viatges per tot el món) són alguns dels trets que es troben a la seva producció musical. Messiaen va crear els “modes de transposició” (escales o maneres que confereixen a les seves melodies i harmonies un segell propi, un llenguatge personalíssim) i va utilitzar els “valors agregats” i altres recursos rítmics per fugir de la regularitat (augment o disminució de valors de la melodia, palíndroms, tales hindús…)

Vingt regards sur l’Enfant-Jésus (Vint mirades sobre el Nen Jesús)

Està considerada una de les obres més importants del repertori pianístic contemporani. Escrita el 1944, consta de 20 peces amb títols i temàtica profundament religiosa (Mirada del Pare, Mirada de la Creu, Mirada del Temps, El petó de l’Infant Jesús, Mirada dels Àngels, entre d’altres). L’obra conté diversos temes, perfectament diferenciats i audibles, que es troben reiteradament al llarg de l’obra. El mateix Messiaen escriu a les seves partitures petites indicacions que evoquen escenes o estats espirituals. Ens trobem davant una obra plena d’un misticisme pur, de vivència còsmica de la fe, que interpel·la directament, sense concessions supèrflues.

La première Communion de la Vièrge

Tot aquest missatge el trobem a la mirada número XI La première Communion de la Vièrge. Apareix ja a l’inici el “Tema de Déu” (en els acords lents de la mà Esquerra), un dels temes eix abans esmentats. Aquest tema s’anirà succeint en aquesta mirada, la qual també finalitzarà amb els seus acords. Més endavant percebem nítidament figuracions ornamentals com les d’un ocell. També és fàcil notar el “batec”del cor del Nen Jesús simbolitzat per les notes repetides als baixos.

Regard de l’Esprit de Joie

La mirada número X, Régard de l’Esprit de Joie no és tan contemplativa com l’anterior, aparentment. Comença amb el “Tema de la dansa oriental i cant pla” a manera de dansa obstinada, per deixar pas al “Tema de la Joia”, curt i estàtic, que concentra tot el goig anunciat per la dansa. Tema omnipresent que, en les seves darreres aparicions, arriba acompanyat d’acords en el registre agut a la manera de “vitrall “o “arc de Sant Martí”.