Va obtenir el títol superior en composició pel Reial Conservatori Superior de Música de Madrid i el de màster en creació i interpretació musical a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid. Doctora en Humanitats: Llenguatge i Cultura per la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid. Ha treballat les seves composicions a París des del 2006, com a deixebla de la reputada compositora finlandesa Kaija Saariaho i ha participat a les classes magistrals de nombrosos compositors com: James Dillon, Julio Estrada, Kaija Saariaho, Philippe Hurel, Jesús Rueda, Martín Matalón, Poul Ruders, Jorge Fernández Guerra, Maurici Sotelo, Luis De Pablo, Bruno Coulais i Hilda Paredes, entre d’altres. Ha estat convidada a realitzar diverses conferències com: “Dones compositores” a les jornades La Musa Invisible; dins del seminari Sentir colors i veure música al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid; “La concepció interdisciplinària en la creació musical” (Article publicat per l’Editorial Dykinson S. L. 2017) i “Autonomia i complementarietat dels llenguatges pictòric i musical” (article publicat per l’Editorial Dykinson S. L. 2019), respectivament, i als Seminaris I i II de Creació i interpretació musical de la Universitat Rey Juan Carlos. El 2007 es va estrenar al Cercle de Belles Arts de Madrid la seva obra Catwalk per a ensemble, guanyadora del premi atorgat pel Centre per a la Difusió de la Música Contemporània (CDMC) al concurs de composició Injuve 2007, on va ser finalista tres anys consecutius. La seva composició Klamery per a ensemble, està inspirada en una pintura d’Hermenegildo Anglada Camarasa i va ser estrenada al Museu Thyssen Bornemisza de Madrid, a més de ser seleccionada per a la seva estrena dins del Festival Llatinoamericà de Música Contemporània 2008 a Veneçuela. Aquell mateix any, el CDMC li encarrega Laberint per a violí, violoncel, soprano i piano, amb text d’Arthur Rimbaud, per al XXIV Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant, esdeveniment enregistrat i transmès per Radio Nacional de España. La seva composició Ritmes per a percussió i ensemble, està basada en estructures rítmiques característiques del barlovento veneçolà i ha estat estrenada a Màlaga i Madrid. El març de 2021, es va estrenar al Museu Arqueològic Nacional de Madrid la seva Afrodita per a trio de percussió, obra que forma part d’una posada en escena que uneix escultura, poesia i música, i encarregada pel Ministeri de Cultura Espanyol per al festival Elles Creen. Afrodita ha estat interpretada al XXI Festival Llatinoamericà de música.

El juny de 2021 es va realitzar l’estrena de la seva composició A Casals per a violoncel i piano al Centre Cultural Conde Duque de Madrid, aquesta obra ha estat encarregada pel Centre Sefarad Israel per a la commemoració dels 35 anys de les relacions diplomàtiques entre Espanya i Israel i ha estat interpretada el 2022 a Espai Ronda a Madrid dins del Festival FIMIM de la Unesco. La seva composició per a piano Clúster Suite, ha estat interpretada a la sala CentroCentro dins del cicle “Límits de la identitat”, a la sala Lo Otro, al XIX Festival Llatinoamericà de Música, al Festival de piano contemporani “Ppianissimo” 2019 a Bulgària, a Austràlia, i emesa al programa Klassik Forum en transmissió de la ràdio alemanya WDR3, a més aquesta obra ha estat gravada per al segell IBS Classical, recollint una excel·lent crítica.

L’octubre 2022 va estrenar Apol·lo perseguint Dafne per a piano en un concert organitzat per la Comunitat de Madrid en homenatge a Picasso. El desembre 2022 es va estrenar APPA per a duet de guitarra al Festival Klassic-Lanzarote.

Apariencias (*Estrena absoluta per encàrrec del festival)

Formes arades, aquoses i pètries, reapareixen banyades de daurats o grisos durant la metàfora sonora. Al moviment constant que és la pròpia música, en el seu incessant anar, li plouen brillantors que venen de registres contrastadament extrems; i així deixa viure, per uns instants, unes sensacions que de vegades són tranquil·les i rialleres i, de vegades, convulses. Aquestes sensacions van deixant ressonàncies que van transformant el discurs, són reminiscències d’aquells instants passats que gustosament volen romandre, i per això s’emmascaren tot reinventant-se, i recreant així nous episodis. Hi ha una enorme quantitat de màscares amb meravelloses qualitats: hi ha els motius en ostinato, que dinamitzen el discurs i acoten el flux sonor; hi ha les diverses textures de naturalesa intervàlica o acordal, ambdues creadores de zones diferenciades d’espectre, que van tenyint el discurs amb diversos tons plomissos o ocres; i tots aquests elements són presentats sota la conducció de diferents articulacions i dinàmiques. Es tracta doncs, de presentar una metàfora que es construeix buscant aprofundir en la seva naturalesa com a organisme representacional, tot abordant-ne les qualitats,i gaudint il·lusionadament del procés generador d’aparença embriagadora.