Petit i cama-curt, talment un tros
de butza que ha patit una escapçada
desfila fent botets com una fada
i així va amunt i avall el seu cap gros.

De fet, tal menudència de cos,
d’espai i de cabuda limitada,
la testa ha de tenir desorbitada
car l’ego li estrenyia el carcabòs

i es va haver de fer lloc. Oh, sí, calia
per a emmagatzemar l’egolatria
que a dintre li creixia lentament,

del crani, l’estructura resistent,
perquè el teixit del cos s’eixamplaria
fins a esclatar en un pet brut i pudent.