vull escriure un poema sense estrofes
vull escriure un poema sense mots
vull escriure un poema per fer nosa
un poema que sigui molt i poc.

un poema que parli de les coses
un poema que parli de tu i jo
un poema que desvetlli ocults misteris
un poema que espetegui com un tro.

ara escric el poema i no puc dir-li
les coses que ha de dir, sinó que ell sol
em diu: “escriu-me així, que jo existeixo
més elevat que tu, lluny del teu cos”.

i jo, a les seves ordres, el vesteixo
així com m’ho exigeix, a esclatacor,
i em canso, i em fatigo, i em rebento,
i ho deixo estar i hi torno i perdo el nord.

com un cos encongit callo dins tu
poema, fill de puta, t’has fet gros
dins l’ira dels meus crits i em dol la veu
de ser un bocí de tu extirpant-me mots