Amb precisió quirúrgica,
         com un ganivet lent,
         terriblement lumínic
         cau el sol 
         damunt les coses.

El dia es talla com una llimona
les pedres cruixen, respiren els erms.
Els arbres mouen el seu cos d’aurora,
la llum degota espessa com mel.

Els codis rectes abracen la corba,
les coses parlen llenguatges que entens.
Cauen els mites i cauen les normes
ensinistrades dins el moviment.

Vinclant-se en l’aire el vent es deforma,
amples olfactes s’esnifen el cel.
Armat el caos, el caos és l’ordre
que furta als àngels les claus de l’infern.

Com una vida creada a deshora
que veu el néixer com un lluny descert,
balles dins l’úter que engendra les coses
i el temps t’avorta i t’escup dins l’etern.