estic escrivint un poema
de com un peix s’arrenca les pròpies escates,
de com un nen desaprèn la llengua pròpia
i l’oblida i la canvia per una altra,
estic escrivint un poema
de com els ruixats han netejat la sang dels cotxes,
de com l’hivern glaça les flors de les mimoses,
en aquest sentit estic escrivint un poema
de tu i jo i els altres,
de la runa postissa dels gargots a les catedrals,
de com un carrer és tot de plàstic, de com les armes
fan callar les coses importants, de l’amalgama de segells,
de com riuen i callen gairebé totes les mares
quan homes llargs entren i surten de prostíbuls amb llums de neó
on hi diu Pink Palace, fotent vergonya antiga,
estic escrivint un poema i un atles geogràfic
amb punts connectats
en els llocs on hi matem un nombre desconegut de persones
desconegudes,
estic escrivint un poema
per veure si baixen del cel els terroristes,
per ‘viam si cauen tots com gotes d’aigua,
i podem jugar a esquitxar-nos els turmells amb el líquid
verge de la mort feta bassal, feta ferralla.