He sentit dir que el temps ja no regula el nostre cant he sentit dir que ara la vida pots trobar-la
dins un bassal o amagada rere un mur com el de Mèxic, que els gira-sols debades giren fins i tot quan no
fa sol i he sentit dir que hi ha animals que no necessiten mare per néixer, i que el clímax de tothom és el
mateix, per exemple un ball,
i           he sentit dir que els batecs errants que ens notem dintre venen de fora com si fossin papallones,
i que entre la ferralla que deixa un bombardeig s’hi pot trobar
un-nen-una-gossa-una-fotografia-un-test-fet-miques,
i que les multituds caminen totes en diferents direccions
però en el mateix sentit,
i que les cases on la gent malviu no són cases sino refugis d’altres llocs o d’altres morts,
i que la mort és un lloc des d’on fer la revolució.

Potser caldrà reafirmar-nos aquí a la gola del llop,
cridar el nostre nom com si el sentissim per primera vegada. Potser
la mística llum que diu vine al capdavall només diu fuig, i aleshores potser caldrà: detectar els punts
de màxima altitud
i des d’allà deixar-nos caure cap al rostre cast de la bestiola humanitzada,
i deixar que la medusa que ens envolta sota l’aigua deixi anar la descàrrega.

demano …que la catalanitat cristiana tingui la bonhomia de desaparèixer
entre els conys inflats que amenacen la pau social, la propietat, i bé, la democràcia, i…

i Potser caldrà rentar-nos les mans en la font antiga,
i cridar que la bola de pèl que tenim a la gola es cada dia més espessa; però he sentit dir
tantes piltrafes en boca dels ordenats, dels purs, dels mascles de llinatge burgès
que passegen l’herència com si fos un poltre pura raça…

demano, i, ara sí, reclamo: que la mostra de poder més coixa, això és, la violència,
sigui contestada amb més violència encara, i que el neguit més humà, això és, el dubte,
ens faci veure més enllà de l’existència; tal com un ocell et pot dur enllà de l’abisme tràgic i lisèrgic…

I prou ficció desordenada. Fora I love you’s i je t’aimes.
Detestar els cossos digitals, fabricats.
Tant demano i tant reclamo i jo només volia un cos des d’on parlar-vos.