prenyada de ràbia afilaves el punyal
has vist la tija jove ferma verda
i l’has assassinada per sentir l’olor que fa
la mort

ningú ha aturat la teva mà assassina
nous mapes han brollat de dintre teu,
(com la ralitat troncal, la més prima)

una ofrena als vius un quadern i un mapa
ganivets afilats i dir camina
obre’t pas entre les runes naturals animal salvatge
moriràs i morirà la idea de tu
et sobreviurà l’alè, la nit, la deformació poètica
aprendràs a fugir del pròpi nom