Tornes i omples de nou
el que era jove i viu,
aquell safareig d’aigua de riu,
de colors de tristesa i dol.

Cauen dels arbres les fulles,
caus tu i caic jo,
i tot torna llavors
d’un to molt més roig.

Al cel taques de blau obscur
i tot mor o es resguarda,
pensaments ingràvids i eteris
omplen de tristesa aquesta cambra
i em recorden tot el que ara hi falta.

En arribar l’alba ja
m’hauré assecat les llàgrimes,
però encara estarà
tota la terra banyada.

Seguirà l’aspre olor a tardor
i la meva vida tornarà,
plena de fred i tristor,
a quilòmetres per hora a passar.