Sent la por
més a prop que mai,
aroma d’aquesta tardor
cada cop més asfixiant.

Seguint encara el desig,
dolç i fictici,
d’un temps difícil
i més absent de tu.

No veig la realitat
o no la vull topar,
perquè dic que és millor
aquest pensament tan irreal.

Ara em resta
massa cor disponible,
només per tu accessible,
que tremola mentre torn
un altre mutilat.