Flors tancades dins el teu retorn,
privades de passions i de viatges nous,
s’oxiden amb el temps que cau
lentament, sense fer renou.

La pell em crema i se me’n va
bruscament com solia fer,
però ara ja no torna i només
me puc tapar amb aquestes fulles
vermelles i tacades de fang.

Parteix lluny a noves aigües,
aquelles que mai m’has donat,
i jo sol m’he tornat sec i trist,
sense flors ni fruits ni sang.

Ara no record si era flor o era cendra,
blava com lapislàtzuli o blanca
com l’espelma que me recorda
que abans hi érem