Una existència fictícia
m’ha retornat el vol
i imaginant cos i ombres
m’he omplert de nou.

Ara te’n vas de jo
i no vull que ho facis,
però el temps passa
i sé que això és volàtil.

Ja quasi no se veu
tot el que érem,
branques torçades
que al final s’esqueixen.

I tot passa
i tornam a ser allà
en un gener de glaceres
i un agost ben llunyà.