T’escriuré una cançó,
una només per tu,
no et dirà res d’aquest món,
esbucat i gris, tot nuu.

T’escriuré un poema,
i una glosa si encara en sé,
podrem cridar junts el que érem
i cantar estius i esbarzers.

Et duré viatges i et duré flors
però no et puc dir quan ho faré,
només et dic que tard o d’hora
tendràs terra i cel obert.

Sé que penses que són només
deliris que no van enlloc,
però t’ho escriuré, espera,
quan tot sigui groc.