El temps vola, el temps passa,
es fica per portes i finestres
siguin d’un hospital o d’una casa
sense trucar, sense fer portades.
S’acaba i la porta roman intacta
tot són llàgrimes i silenci
tot i que l’ànima d’altres crida
perquè quan es va tot s’enduu.
I el pitjor no és això, és just abans
és un constant vull i no puc
ara que tinc doblers i temps
el que em manca és la salut.
Doncs, seguiríeu el consell d’un vell?
ja sé que no teniu molts diners
però sí altres armes, el temps
la vitalitat i la joventut, que valen més.
Aprofitau-ho, que diferent serà el futur!