Quants “estic bé”
amb llàgrimes als ulls,
quants “no passa res”
esperant que tot passi,
però l’única cosa que passa
és el temps;
i el pitjor, res canvia.
Quantes nits sense dormir
amb música a tot volum
com a únic acompanyant.
Quantes vides no viscudes,
quanta gent que mor
i anys després se’ls atura el cor.