Exiliar-se o quedar?
Tan intens i difícil debat,
tan punyent, tan personal.
Com si (sobre)viure
no fos pas un exili diari,
trobar formes de desconnectar.
Exiliar-te a un somriure,
a les rialles descontrolades
que no et deixen respirar.
Travessar la frontera
entre els somnis i el real,
amb la possibilitat
de sempre poder tornar.
Perdent, no la família ni els amics,
sinó la por, la desesperança
que s’amaga a la foscor de les nits,
d’aquelles eternes, sense dormir