Ets foc.
Ets el foc de la meva caverna.
Que bé sona, oi?
Doncs no.
No ets aquest foc
que il·lumina
i m’allunya de tota foscor.
Ets el foc que il·lumina
però per a manipular,
per a lligar més les meves cadenes,
per a sumir-me,
encara més,
en la foscor del no saber,
de la mentida,
de la ignorància.
Ets foc i m’asfixio.
I jo morint en la caverna,
en la mentida,
somni amb la veritat de fora,
a la qual no vaig poder arribar
per quedar-me a ballar
amb les ombres que em dedicaves,
i qui diu que no és més real el meu somni
que allò que em volien fer creure?