El teu camp t’enyora
els arbres encara ploren
fulles marrons i mortes,
tot i no ser tardor.
D’ençà que no hi ets
no existeix el color verd
en aquestes terres
que ja no es cultiven.
Els ocells emigren
cercant la teva veu,
però per molt que s’enlairen
no arriben mai a tu.
La padrina et troba a faltar
i no es creu que no hi ets
moltes vegades plora
en silenci per no molestar.
Fins que s’adona
que ja no hi ha
ningú a qui li faci nosa.