I si decidesc que la terra sigui el meu cel,
que suri entre el núvols mentre la contempl.
I si decidesc que la lluna estigui als meus peus,
i pugui dir que qualque dia hi vaig arribar.
I si decidesc fer als peixos volar,
i a les estrelles del cel baixar .
I si decidesc posar el món potes enlaire,
rompre amb la normalitat,
jugar amb el destí
i riure’m de la casualitat.
I si per tan sols un instant
decidesc ser la propietària del meu món,
la culpable dels meus errors
i la deessa de les meves decisions.
I si? Vaig demanar.
“Però tot es queda en i si…” Va contestar.