Viatgers errants en una realitat,
moguts per un destí o una casualitat,
que ens duu al seu compàs.
Immersos en mons paral·lels que formen la nostra realitat,
gran per nosaltres e insignificant per la resta.
Mesurant tot allò que ens envolta
amb els nostres metros.
Identificant-nos en éssers temporals,
que s’esvaeixen per temporades.
Temporades, en les que el temps
ens fa esclaus dels seus malabars.
Formant-nos per variants i girs,
que marquen, influeixen, formen i canvien.
Variants que de vegades oblidam,
per tal vegada necessitat.
Imaginant-nos constantment un futur perfecte,
en eterna lluita amb el present.
Veient passar milers de rostres i ombres,
que van i venen, tots en un mateix corral.
Compartint la necessitat d’investigar
un perquè sense interrogants,
o tal vegada una resposta sense exclamacions.
Sent així tots les paraules
que habiten en un llibre en blanc.