Surt el sol i amb ell ens aixecam,
surt la lluna i amb ella ens dormim.
I així cada 60 segons que formen minuts,
cada 60 minuts que formen hores,
cada 24 hores que formen dies,
cada 365 dies que formen anys.
Anys, que formen una vida,
viscuda en una gran ruleta,
que cada vegada va girant
i més ràpid.
Que per cop d’una distracció, caus.
Però ens resignam a llençar dards,
que ens indiquen on estar, com i amb qui.
Així que només depenem de l’atzar,
sabent que aquesta ruleta algun dia aturarà de girar.
I sense més,
ens consumirà la profunditat d’allò desconegut.
Cap de les fitxes usades fins alhora
servirà per salvar-se.
Inútils seran els moviments que ens mantenien aferrats.
Que certa la dita…
Que en la dificultat tot es difumina.
I amb la mateixa velocitat
del moviment d’una fitxa s’esvaeix.
Quedant-nos amb l’únic record
d’haver estat feliç en aquella gran ruleta.