Ser les estrelles que cobrien un cel,
les paraules que omplien llibres
o les rialles sense alè d’una comèdia
o d’un truc de màgia.
Aquell mateix, que amb el seu art,
T’ha portat amb si.
Que paradoxal…
Que has passat de ser a un simple ser més.
Aquell mateix ser que ara transita,
com el mateix mag que el va fer desaparèixer,
però sense màgia.
I ara, tan sols es recorda com aquell truc de màgia
que va tenir la seva gràcia,
però com qualsevol truc
només fou producte d’una imaginació,
que s’anà transformant amb un altre públic.
Fins arribar a l’obscuritat,
permetent-me veure
que el ser d’aquell ser fou mentida.