Cercant com les agulles d’un rellotge
l’hora perfecte per fer-se veu.
La alarma que ens indiqui que és el moment,
que és el NOSTRE moment.
Girem i girem en inefables rellotges,
als que alguns anomenen com presó
i diuen que estem encadenats a allò.
I si et digués que tu ets el temps,
que cada batec del teu cor
és el TIC – TAC del teu rellotge.
Que tu decideixes quina hora marcar,
i definir el teu odiat politò.
O no, adona’t que TU ets els teus segons,
els teus minuts i les teves hores.
Així que… Fes-los marcar al teu compàs.
I ara diguem, quina hora marques?
-Jo marc les 19:59.