No sé qui sóc
Només sé que sóc un text d’un gran llibre escrit.
Un text que de vegades perd comes i punts,
substituïts per interrogacions i punts suspensius.
Text, que cerca l’hora punta per continuar escrivint
i tal vegada, intentar sonar,
fent cada oració esclava del seu temps,
condemnada a sonar perfecte.
“Alerta que se t’escapa l’oportunitat” jutjaran.
Text ple de faltes que s’intenten corregir
amb el diccionari inculcat,
el de la normalitat diuen aquells.
Seguit d’un: “alerta amb el que escrius”
I si no vull?
I si vull ser un text ple de paraules sense lògica?
“Estàs boja” escoltaré.
I si vull escriure tot en majúscula?
“Què fa aquesta?” demanaran.
I el manual de les “paraules perfectes” caurà al meu damunt.
Però mentrestant…
Faran de tots un llibre amb els mateixos capítols.
Disculpeu-me,
Però jo no vull escriure el “meu” text,
el vull viure,
amb les meves normes o faltes.
I en el intent, digueu-me boja si voleu.