“Corr, ves i digues-li”
De vegades m’agradaria deixar de veure’t,
m’agradaria escapar,
anar lluny, molt lluny.
I no és que fugi de tu,
és que m’he cansat d’escoltar-te, sentir-te.
La teva vanitat domina la meva imaginació,
ocurrent, que es fa pols al teu costat.
Et converteixes en el meu “corr, ves i digues-li”,
condemnes les meves paraules en veu alta,
abuses de la confiança que et present
i com si no et bastés, fas ressò els meus pors.
Corr petit gra,
o planeta per als amics,
que jo ja no et tinc por.
Ves i digues-li a la resta
que no ha estat la teva culpa;
només has estat el reflex de la societat
que t’ha atacat.