Aquest regal de poder participar va sorgir per cop de casualitat un dia qualsevol, en el qual, jo sortia de classe i mantenint una espontània conversació amb la meva professora de català, Kika Pol, pel camí a casa, debatíem el fet de que arrel del confinament molts d’escriptors deixaren d’escriure; en contrast jo vaig comentar que gràcies a aquest vaig començar a plasmar pensaments i així fou com em va convidar i sobretot animar a participar-hi.

La poesia ha estat un gènere al voltant del qual he conviscut ja que part de la meva família està estretament lligada a aquesta; no obstant, mai havia despertat la meva curiositat, doncs no em cridava l’atenció; tal vegada no havia arribat a entendre allò que realment era, només havia entès aquella falsa interpretació que tenen els joves del que és la poesia, o millor dit, aquella explicació d’una classe de literatura de la que acabes recordant que es un hendecasíl·lab.